La nota d’accés al GETI no ha variat en els dos anys que porta implantat en el curs 2011-2012 i es pot considerar elevada, sobretot tenint en compte la demanda en primera preferència respecte l’oferta (1.72 en el curs 2010-2011 i 1.6 en el curs 2011-2012), això vol dir que hi ha força més alumnes que demanen l’entrada al Grau dels que finalment hi poden entrar.
La taxa de rendiment és elevada en l’any 2011-2012, però encara no es pot fer una anàlisi històrica ja que no es tenen més dades, atès que el curs d’implantació dels Graus a l’ETSEIB va ser el 2010-2011
La nota d’accés al GEQ ha augmentat considerablement en un curs, des del 7.658 del curs 2010-2011 fins al 8.524, mentre que la demanda en primera preferència ha augmentat lleugerament, mantenint-se per sobre de l’1, el que significa que hi ha més alumnes que demanen l’entrada al Grau dels que finalment hi poden entrar.
La taxa de rendiment és elevada en l’any 2011-2012, però encara no es pot fer una anàlisi històrica ja que no es tenen més dades, atès que el curs d’implantació dels Graus a l’ETSEIB va ser el 2010-2011.
La nota d’accés al GEM ha augmentat en un curs, des del 7.162 del curs 2010-2011 fins al 7.540. En la demanda en primera preferència respecte l’oferta és molt destacable l’augment del 2001-2012 respecte l’any anterior, aquest indicador ha passat d’un 0.23 a un 1.1, és a dir ha augmentat considerablement el nombre d’alumnes que demandaven en primera preferència aquest Grau. Això és degut segurament a la publicitat que s’ha fet per part de l’ETSEIB però també per part del Departament de Materials d’un Grau que no era conegut principalment per què en el pla de l’any 1994 no existien els estudis de primer cicle d’Enginyer de Materials.
La taxa de rendiment no és elevada en l’any 2011-2012, però encara no es pot fer una anàlisi històrica ja que no es tenen més dades, atès que el curs d’implantació dels Graus a l’ETSEIB va ser el 2010-2011.
En tots tres casos, les notes de tall són relativament elevades i sobretot han augmentat d’un any per l’altre, igualment, l’indicador de demanda en primera instància respecte l’oferta ha estat superior a 1 el curs 2011-2012 i ha augmentat en un any. La nota d’accés al GEM i la demanda en primera instància són més petits, possiblement degut a la falta de tradició d’estudis de primer cicle d’Enginyeria de Materials, però la informació sobre aquest Grau que tant l’Escola com el Departament de Materials està donant a la societat està començant a donar els seus fruits. És també degut a aquesta nota de tall més baixa que la taxa de rendiment en el GEM està encara considerablement per sota de la dels altres dos graus que s’imparteixen a l’ETSEIB.
Tant la taxa de rendiment com la taxa d’èxit i la taxa d’eficiència són relativament elevades, al voltant del 80% en tots els cursos. Els resultats no són tan satisfactoris en relació a la taxa de graduació entre t i t+1 i a la durada mitjana dels estudis per cohort, poc més de la meitat dels estudiants i estudiantes acaben la titulació entre t i t+1 anys i, de fet, la durada de la titulació per a una mateixa cohort d’estudiants és pràcticament de set anys.
Tant la taxa de rendiment com la taxa d’èxit i la taxa d’eficiència són relativament elevades, superant el 80% en tots els cursos analitzats. Els resultats no són tan satisfactoris en relació a la taxa de graduació entre t i t+1 i a la durada mitjana dels estudis per cohort, poc més de la meitat dels estudiants i estudiantes acaben la titulació entre t i t+1 anys i, de fet, la durada de la titulació per a una mateixa cohort d’estudiants és pràcticament de set anys.
Tant la taxa de rendiment com la taxa d’èxit i la taxa d’eficiència són elevades, movent-se entre el 85% i el 90% en aquesta titulació. En relació a la taxa de graduació entre t i t+1 i a la durada mitjana dels estudis per cohort, els resultats no són tan satisfactoris ja que poc més de la meitat de l’estudiantat acaba la titulació entre t i t+1 anys i, de fet, la durada de la titulació per a una mateixa cohort d’estudiants és pràcticament el doble de la programada en el pla d’estudis. Aquesta situació és deguda, principalment, a que l’estudiantat realitza aquests estudis com a segona titulació i, en una elevada proporció, compagina els estudis amb la vida laboral.
Tant la taxa de rendiment com la taxa d’èxit i la taxa d’eficiència es mouen entre el 75% i el 80% i són inferiors a les de la resta d’estudis de segon cicle. La taxa d’abandonament arriba fins a un no menyspreable 17%, i la taxa de graduació entre t i t+1 no supera el 23%. Una de les raons d’aquests resultats menys òptims la trobem en la relació entre demanda en 1ª preferència respecte l'oferta que és molt inferior a la de la resta de titulacions de segon cicle (fins i tot és inferior a la unitat). Això fa que l’estudiantat que comença aquests estudis no sempre els considera la seva primera preferència. Aquest fet també influeix en la durada mitjana dels estudis per cohort que s’allarga fins els 4,2 cursos.
Els indicadors relacionats amb la superació de les assignatures per part de l’estudiantat assoleixen uns nivells òptims per la majoria de Màsters. Efectivament, tant la taxa de rendiment com la taxa d’èxit i la taxa d’eficiència, són superiors al 90% en tots els Màsters excepte en el Màster Universitari en Ciències i Enginyeria de Materials (MUCEM). Aquest, a més a més, presenta la taxa d’abandonament més elevada del conjunt (33%) degut a l’elevat número d´estudiants que, havent iniciat el Màster, escull continuar els estudis amb el doctorat sense finalitzar el Màster (la normativa de doctorat reclama un màxim de 60 crèdits cursats de Màster sense obligar a la seva finalització).
Tot i els bons resultats en la taxa de rendiment i la taxa d’èxit dels Màsters, la durada mitjana dels estudis per cohort s’allarga per tots. L’allargament es mou des d’un petit increment en el Màster Universitari en Polímers i Biopolímers (0,17 cursos sobre una durada de titulació de 120 ECTS), arribant fins i tot a una durada extra d’un curs acadèmic sencer pel Màster Universitari en Logística, Transport i Mobilitat (amb 120 ECTS de duració de la titulació). El Màster que té un increment de durada proporcional més gran és el Màster Universitari en Recerca en Enginyeria de Processos Químics (1,9 cursos acadèmics reals sobre 60 ECTS de titulació). La raó de la desviació entre les durades reals i les teòricament recollides pels plans d’estudi es troba en la durada utilitzada pel desenvolupament del TFM.
